El títol d’aquest relat que realitzo dóna peu a un fenomen que succeeix en els nostres temps i és que les tres o quatre generacions que compartim aquest marc d’espai i temps entenem les noves tecnologies de formes diferents. Aquestes quatre generacions i sobretot la més gran, podríem fer un resum històric de la ràpida evolució que s’ha produït amb les tecnologies en general; mentre que uns n’han vist l’aparició, el altres hem nascut al si de l’era tecnològica.

És ben cert que les tecnologies requereixen un esforç per a adaptar-te i estar actualitzat als requisits i innovacions que plantegen i, provablement, aquest fet va suposar un límit per a les persones que van viure la introducció i proliferació d’aquestes en les seves vides. Alhora penso que la percepció que ells tenen de les tecnologies també va lligada a l’impacte que va causar la integració d’aquestes a la indústria causant un descens de llocs de treball i el requeriment de preparació de les persones que les feien funcionar.

Per a les persones que hem nascut envoltats d’aparells que representen les tecnologies dels nostres temps els hem integrat de forma natural a les nostres vides sense complicacions.

No obstant, les innovacions i avenços que s’han anat produint al llarg de la història com a resultat de l’instint de superació de l’ésser humà en l’intent per fer-se més còmode la vida ha portat a que constantment haguem d’estar atents a dites novetats per tal de seguir formant-nos per a l’ús dels nous utensilis els quals cada cop són més sofisticats. D’aquesta manera, les noves tecnologies introdueixen a les persones; de l’edat que siguin, a una dinàmica d’implicació i renovació constant per tal de seguir el ritme de les novetat del mercat.

Personalment penso que les noves tecnologies són un element molt propi de la nostra vida quotidiana i, cada cop, en depenem més d’elles. Aquest fet no el trobo negatiu si realment valorem les TIC com a noves eines per a la vida del dia a dia i en fem l’ús adequat per tal de fer-les funcionar d’acord amb la finalitat per a les quals han estat creades.

Per altre banda, penso que seriem força il·lusos si intentéssim pensar en un món sense aquestes tecnologies, volguéssim prescindir d’elles o penséssim que no cal educar per a fer-ne ús ja que l’evolució que han realitzat les TIC ha estat cada cop més vertiginosa causant un impacte important en els països desenvolupats de tal manera que ràpidament s’han anat integrant i adaptant  a diversos àmbits i espais del quotidià de qualsevol persona.

Per aquest fet penso que si els i les educadors/es socials tenim cabuda, dins el món de l’educació, per a educar en aquest sentit cal que ho fem ja que aquestes tecnologies suposen i són oportunitats que tots tenim per a poder gaudir del marge d’autonomia que ens permeten contemplant-los com a mitjans de formació i de comunicació.

En definitiva, crec que hauríem de vetllar per l’educació sobre noves tecnologies ja que suposen un element que seguirà estant present en el futur de les persones. Per altra banda, l’educació en general permet que les persones siguin, en la mesura del possible, més autosuficients la qual cosa porta a que trobi necessari el fet d’apropar a tothom qui ho desitgi a aquesta era tecnològica per tal de no excloure a ningú del sistema que, de forma natural, s’està creant.