XAVIER MARTINEZ SANTAMARIA
Per a fer aquesta última reflexió explicaré una situació que vaig viure no fa gaires i dies i que la vaig relacionar amb tot el tema dels mitjans de comunicació, l’educació i el paper que tenim com a educadors i educadores.
Doncs bé, el dia 28 de desembre d’aquest mateix any estava fent un viatge amb cotxe i, per passar l’estona, vaig posar la radio. El programa que escoltava era un d’aquells espais de radio on el presentador i els seus col·laboradors es riuen de tot i més i fan passar una estona divertida a aquells qui els escolten. Doncs, en aquest programa, regalaven dues entrades per a anar a veure un concert a Barcelona de Mecano. La sorpresa va ser majúscula ja que tota la gent sentia interès per a anar a veure aquest espectacle però clar, al ser el dia de sants innocents, tot van caure a la trampa.
En aquell moment em vaig adonar de la necessitat d’educar per a l’ús de certes tecnologies i, de forma concreta, dels mitjans de comunicació donat que la transmissió informativa és ràpida i dóna molt poc espai a la reflexió sobre el que ens diuen, és a dir, que la dinàmica que estableixen es basa en un bombardeig informatiu de manera que aquests acaben tenint un poder persuasiu brutal sobre nosaltres.
He posat aquest exemple perquè em va semblar curiós. Per altra banda, també em va sembla interessant el cas ja que penso que els participants podien haver confirmat la informació que rebien per part del personal de la radio amb l’objectiu d’assabentar-se de les coses a banda d’evitar fer un ridícul.
Tots aquests aspectes els relaciono amb la pedagogia crítica que es mostra en la lectura amb autors com Freire, Freinet, Kaplún, etc. els quals valoren que els subjectes han de ser capaços de fer servir les tecnologies ja sigui com a fi o com a mitjà però amb la finalitat que aquestes aportin resultats positius a les persones que en fan ús.
A mode de cloenda, penso que al llarg del curs he pogut experimentar i arribar a ser conscient de les possibilitats que brinden les noves tecnologies i el profit que en podem treure si som conscients del treball que fem amb elles.
El nostre grup està format per l’Oriol del Rio, en Jesús López i jo mateix.
La nostra wiki conté un projecte de Casal social per a joves i adolescents.
la direcció és la següent: http//totjove.wikispaces.com
PUBLICITAT:
CONTRAPUBLICITAT:
En general creiem que tot el procés que ens ha portat a fer aquest treball i a obtenir-ne el resultat és pot resumir en la frase “el que comença bé, acaba bé”.
La veritat és que tots els membres del grup vam sortir força inspirats després de la projecció del vídeo el qual va ser font suficient per introduir-nos en el camí de la crítica i buscar aquells elements que els tres tenim en comú per tal de posar sobre la taula el tema mitjançant el qual realitzaríem el treball.
Per les implicacions personals que teníem amb la temàtica no va ser gaire difícil arribar un consens, de fet, va ser aparèixer el tema de Bolonya i la universitat i ràpidament vam ser conscients de l’acord.
Un cop vam tenir clar el tema vam seguir un procés normal propi d’aquests tipus de treball, és a dir, que vam realitzar una pluja d’idees força variada i cada cop més motivant fins al punt que van trobar que algunes de les idees es podien complementar. Un cop la idea va estar lligada del tot vam passar a l’elaboració de la nostra contrapubliciatat i un cop més vam entrar en negociacions; per aquest cop anaven més dirigides a millorar la composició que volíem realitzar. Finalment el resultat va ser el que us presentem adjunt a aquest text.
Per acabar, trobem que el treball ha aconseguit motivar i fer volar les nostres imaginacions de tal manera que sortien aportacions cada cop més elaborades. El treball en grup ha sigut força satisfactori i això es deu al mateix motiu que manifestem a l’inici d’aquest paràgraf.
Bé doncs, en definitiva creiem que el treball es pot definir en quatre termes; motivació, creativitat i resultat comú.
CONTRAPUBLICITAT CREADA PER: Jesús López, Oriol del Rio i Xavi Martinez.
La veritat és que aquesta lectura tracta tants aspectes puntuals que es fa difícil poder iniciar una reflexió. Sincerament, penso que els autors han aconseguit continuar sorprenent-me des de la classe que vam començar a treballar aquest text. En dita classe vam poder comprovar que la tecnologia és molt més amplia del que pensàvem. Doncs bé, m’he adonat que aquesta visió ampliada que els autors ofereixen de la tecnologia va més enllà de l’exposició d’exemples de tipus de tecnologies per tal de treballar i fer-nos veure detalladament que hi ha temes relacionats a aquesta matèria que o bé estan obviats i, en conseqüència perden interès, o, per altra banda, ni tan sols prenem consciència d’ells.
Per no estendrem massa ressaltaré dos temes que realment m’han motivat a reflexionar més enllà de les paraules del text:
El primer dels temes que vull comentar és el qual està referenciat al text com a enginyeria heterogènia. Aquest tema m’ha semblat força interessant pel fet que defineix la “simbiosi” entre tecnologia, ciència i societat. He pensat que moltes vegades entenem la ciència i la tecnologia per damunt, en massa ocasions, de molts col•lectius o individus de la societat de manera que s’està relegant aquests termes a una certa posició on no tothom hi pot accedir, en pot participar i/o crear i, fins i tot, no en pot fer ús.
Per aquest motiu trobo interessant que parlin de reforç complementari entre ciència, tecnologia i societat atorgant el mateix nivell d’importància als tres elements i, alhora, deixar present que la ciència i la tecnologia parteix de necessitats, interessos, incomoditats, intrigues, etc… de persones conscients de si mateixes i del seu entorn; la societat.
El segon dels temes, també relacionat amb l’esmentat en el paràgraf anterior, és el menyspreu a la diversitat sociotècnica. En quant a això, Álvarez i Méndez, parlen del bombardeig que realitzem els països desenvolupats cap els que nosaltres considerem en situació d’inferioritat o, per a que sigui més digerible, en vies de desenvolupament als quals menyspreem per la seva situació i els “ajudem” deixant patent la nostra superioritat.
Al llegir les paraules dels autors m’ha vingut al cap els conceptes de “falsa modèstia” que defineixen clarament la tasca que venim realitzant des dels països desenvolupats els quals valorem als demés països –lògicament des de la nostra posició, estat, situació i/o perspectiva-, en traiem conclusions i actuem donant per suposat que les nostres accions són les acertades erròniament descuidant el que ells tenen, volen i necessiten.
En aquesta entrada hi ha escrita i reflectida en un vídeo una petita part de la meva vida.
Per a realitzar aquesta tecnoautobiografia he fet servir clàssic joc del laberint molt comú a les caixes de cereals o a les contraportades de les revistes al qual tots hem jugat algun cop.
Doncs bé, aquest laberint significa el camí de la meva vida el qual està força guiat i per aquestes coses a les qual anomenem tecnologies i d’altres que no les incloíem dins aquesta categoria però que, després de fer aquest treball, tenim clar que també ho són.
Per acaba, només dir que les tecnologies que hi ha reflectides al vídeo són aquelles que penso que han influït en la meva vida o que han pogut tenir un impacte molt fort a nivell mundial.
Dit això, espero que us agradi i que el gaudiu molt. A reveure.
El títol d’aquest relat que realitzo dóna peu a un fenomen que succeeix en els nostres temps i és que les tres o quatre generacions que compartim aquest marc d’espai i temps entenem les noves tecnologies de formes diferents. Aquestes quatre generacions i sobretot la més gran, podríem fer un resum històric de la ràpida evolució que s’ha produït amb les tecnologies en general; mentre que uns n’han vist l’aparició, el altres hem nascut al si de l’era tecnològica.
És ben cert que les tecnologies requereixen un esforç per a adaptar-te i estar actualitzat als requisits i innovacions que plantegen i, provablement, aquest fet va suposar un límit per a les persones que van viure la introducció i proliferació d’aquestes en les seves vides. Alhora penso que la percepció que ells tenen de les tecnologies també va lligada a l’impacte que va causar la integració d’aquestes a la indústria causant un descens de llocs de treball i el requeriment de preparació de les persones que les feien funcionar.
Per a les persones que hem nascut envoltats d’aparells que representen les tecnologies dels nostres temps els hem integrat de forma natural a les nostres vides sense complicacions.
No obstant, les innovacions i avenços que s’han anat produint al llarg de la història com a resultat de l’instint de superació de l’ésser humà en l’intent per fer-se més còmode la vida ha portat a que constantment haguem d’estar atents a dites novetats per tal de seguir formant-nos per a l’ús dels nous utensilis els quals cada cop són més sofisticats. D’aquesta manera, les noves tecnologies introdueixen a les persones; de l’edat que siguin, a una dinàmica d’implicació i renovació constant per tal de seguir el ritme de les novetat del mercat.
Personalment penso que les noves tecnologies són un element molt propi de la nostra vida quotidiana i, cada cop, en depenem més d’elles. Aquest fet no el trobo negatiu si realment valorem les TIC com a noves eines per a la vida del dia a dia i en fem l’ús adequat per tal de fer-les funcionar d’acord amb la finalitat per a les quals han estat creades.
Per altre banda, penso que seriem força il·lusos si intentéssim pensar en un món sense aquestes tecnologies, volguéssim prescindir d’elles o penséssim que no cal educar per a fer-ne ús ja que l’evolució que han realitzat les TIC ha estat cada cop més vertiginosa causant un impacte important en els països desenvolupats de tal manera que ràpidament s’han anat integrant i adaptant a diversos àmbits i espais del quotidià de qualsevol persona.
Per aquest fet penso que si els i les educadors/es socials tenim cabuda, dins el món de l’educació, per a educar en aquest sentit cal que ho fem ja que aquestes tecnologies suposen i són oportunitats que tots tenim per a poder gaudir del marge d’autonomia que ens permeten contemplant-los com a mitjans de formació i de comunicació.
En definitiva, crec que hauríem de vetllar per l’educació sobre noves tecnologies ja que suposen un element que seguirà estant present en el futur de les persones. Per altra banda, l’educació en general permet que les persones siguin, en la mesura del possible, més autosuficients la qual cosa porta a que trobi necessari el fet d’apropar a tothom qui ho desitgi a aquesta era tecnològica per tal de no excloure a ningú del sistema que, de forma natural, s’està creant.
Hola a tothom.
Aquest és el meu nou blog de wordpress.
Aquí podreu trobar petits elements o aspectes sobre mi i el meu entorn.
Espero que us agradi.
Salutacions. Xavi.
Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!
Xavims4's Blog 