La veritat és que aquesta lectura tracta tants aspectes puntuals que es fa difícil poder iniciar una reflexió. Sincerament, penso que els autors han aconseguit continuar sorprenent-me des de la classe que vam començar a treballar aquest text. En dita classe vam poder comprovar que la tecnologia és molt més amplia del que pensàvem. Doncs bé, m’he adonat que aquesta visió ampliada que els autors ofereixen de la tecnologia va més enllà de l’exposició d’exemples de tipus de tecnologies per tal de treballar i fer-nos veure detalladament que hi ha temes relacionats a aquesta matèria que o bé estan obviats i, en conseqüència perden interès, o, per altra banda, ni tan sols prenem consciència d’ells.

Per no estendrem massa ressaltaré dos temes que realment m’han motivat a reflexionar més enllà de les paraules del text:

El primer dels temes que vull comentar és el qual està referenciat al text com a enginyeria heterogènia. Aquest tema m’ha semblat força interessant pel fet que defineix la “simbiosi” entre tecnologia, ciència i societat. He pensat que moltes vegades entenem la ciència i la tecnologia per damunt, en massa ocasions, de molts col•lectius o individus de la societat de manera que s’està relegant aquests termes a una certa posició on no tothom hi pot accedir, en pot participar i/o crear i, fins i tot, no en pot fer ús.

Per aquest motiu trobo interessant que parlin de reforç complementari entre ciència, tecnologia i societat atorgant el mateix nivell d’importància als tres elements i, alhora, deixar present que la ciència i la tecnologia parteix de necessitats, interessos, incomoditats, intrigues, etc… de persones conscients de si mateixes i del seu entorn; la societat.

El segon dels temes, també relacionat amb l’esmentat en el paràgraf anterior, és el menyspreu a la diversitat sociotècnica. En quant a això, Álvarez i Méndez, parlen del bombardeig que realitzem els països desenvolupats cap els que nosaltres considerem en situació d’inferioritat o, per a que sigui més digerible, en vies de desenvolupament als quals menyspreem per la seva situació i els “ajudem” deixant patent la nostra superioritat.

Al llegir les paraules dels autors m’ha vingut al cap els conceptes de “falsa modèstia” que defineixen clarament la tasca que venim realitzant des dels països desenvolupats els quals valorem als demés països –lògicament des de la nostra posició, estat, situació i/o perspectiva-, en traiem conclusions i actuem donant per suposat que les nostres accions són les acertades erròniament descuidant el que ells tenen, volen i necessiten.